que expliquem i com explicar-ho

Com en qualsevol altre producte audiovisual el tema objecte de treball i el target social al qual s'adreçarà la nostra producció són la base des la qual iniciar la nostra tasca.

En funció d'allò que hom vol explicar ho haurem d'encaminar d'una o altra manera imposant a les nostres imatges un ritme adequat a cada cas.
Així per exemple haurem de fer un tractament diferenciat de les imatges si allò que volem és fer una videocreació que faci un repàs a l'obra pictòrica d'un artista plàstic que no pas si el que volem és fer una videocrecació que tingui com a objectiu reforçar un assertisme adequat enfront de la drogaaddicció o bé, si per contra tenim pensat de fer el videoclip musical d'un grup de música màquina que han format uns colegues de l'institut.
Resulta evident que cadascun dels exemples anteriors desencadenarà un producte audiovisual diferenciat amb un objectiu comunicatiu també diferenciat i un ritme propi i, si bé tots ells poden ser etiquetats com a videocreacions podem diferenciar-los en grans blocs.
Alguns d'aquests blocs són els videotutorials, els vídeos de caire formatiu, els vídeos corporatius, els videoclips o el vídeo-art.


Els vídeotutorials tenen com a funció principal la d'ensenyar a fer alguna cosa o com fer servir un producte, una eina o un determinat material. Un videotutorial no és sinó un llibre visual que explica un procés de treball des d'un punt de vista completament objectiu, indicant i informant tots els avantatges i inconvenients que trobarà l'usuari quan segueixi el procés narrat.

De videotutorials se'n poden fer de molts tipus i poden anar des de senzilles explicacions de com fer un plat cuinat o un pastís a explicacions extremadament tècniques de procediments força complicats.

El ritme d'aquesta mena d'audiovisuals ve definit, a més del target al que es dirigeix, per la dificultat d'allò que hom vol explicar.

En aquesta mena de productes moltes vegades no és tan important el fet que les imatges siguin excessivament creatives com que hagin estat confeccionades de forma força entenedora. És per això que moltes vegades barregen posicions de càmera estàtica i imatges fixes amb grafismes que ajuden a ressaltar el més significatiu d'allò que es vol explicar.

Els videotutorials van acompanyats d'una veu en off que explica allò que ja mostren les imatges i que segueix, pas a pas, el procés mostrat.

Per tal d'evitar un excés d'informació i donar temps a que l'usuari assimili allò que s'està explicant el ritme d'aquests audiovisuals acostuma a ser lent, amb plans de llarga durada i poques o cap transició entre ells. N'hi sol haver prou amb l'ús de foses encadenades per indicar que es tanca una part del procés explicat i en comença una altra.

El fet de fer servir plans de llarga durada pot causar un cert avorriment a l'espectador.

Per evitar-ho, els videotutorials, especialment aquells que es dirigeixen a un públic no especialista o suficientment versat en el tema que s'explica, acostumen a incorporar una música de fons que guanya en presència en els espais en blanc que deixa la veu en off.

Aquesta banda sonora té sempre un ritme alegre però mai és estrident ni extremadament sorollosa per tal de no fer-se protagonista del clip ja que això aniria en detriment del grau d'aprofitament de l'aprenentatge que es busca d'aquell que aleshores fa d'espectador.


Els vídeos formatius són en alguns aspectes molt similars als del grup anterior ja que també tenen el seu objectiu en la transmissió de coneixements. Aquests però tal i com ja indica el seu nom, centren l'atenció en la formació i tot fent servir la informació com a element de convicció. És el cas per exemple de campanyes tan conegudes com la del tabaquisme, la velocitat al volant, l'alcoholisme o la drogaaddicció.
En aquesta mena de producte si bé la informació segueix lligada a criteris d'objectivitat, l'aspecte formatiu està lligat a comportaments i actituds tan personals com socials que afecten a un conjunt de població. Vist això podem fàcilment deduir que aquesta mena de clips tenen un caire molt més subjectiu per tal de facilitar la comprensió i potenciar aquells aspectes en els que volem realment centrar no només l'atenció, sinó també forçar la posterior reflexió de l'espectador.
Com a conseqüència del punt de vista més subjectiu, l'elaboració d'aquests audiovisuals fa servir més eines pròpies del llenguatge audiovisual que no pas les anteriors com poden ser plans més dinàmics, descentraments de la imatge, punts de vista poc usuals i ús de cortinetes clàssiques.

Les imatges dels audiovisuals d'aquest tipus estan composades bàsicament per imatges de vídeo i imatges de síntesi fent servir només les imatges fixes juntament amb els grafismes com a recurs potenciador del missatge global que es vol transmetre.


Els videoclips s'han convertit en una de les tipologies de vídeo més conegudes i més consumides. És del tot habitual trobar vídeos d'aquesta mena a la majoria de canals de televisió, als cinemes, a internet o fins i tot a través de mòbils de darrera generació.

La seva funció és la de fer més comercial una cançó a l'hora que publicita al cantant o la cantant. Tot i que en alguns casos pugui no semblar-ho, aquesta publicitació és una tasca important dins del vídeoclip i és en ella que els autors de l'audiovisual centren els seus esforços. Depenent de com es mostri el protagonista la cançó acabarà agradant més o menys als tipus de públic a qui teòricament s'adreça.

Serà en funció d'aquest públic com es composaran les escenes del videoclip, serà doncs el target qui definirà el ritme final del producte així com el vestuari i l'ambientació, la formalitat o la irreverència de l'artista, la seva postura sensual o la serenor de la mirada, la seriositat interpretativa o la rauxa i la follia com a paràmetres expressius.

Cadascun d'aquests i d'altres aspectes determinaran la globalitat del clip, des de les seves dominants de color als enquadraments i moviments de càmera, des de la durada dels plans a la forma de traspàs entre ells.

En general els vídeo clips prenen cada cop més efectes propis del cinema, creant entorns fantàstics i fantasmagòrics que s'allunyen de la quotidianeitat i naturalitat que tindria un artista, dels fins fa pocs anys convencionals, situat l'escenari.

Això fa que els recursos visuals emprats en aquesta mena de produccions passin molts cops per un altíssim ritme de diàleg de plans amb canvis d'enquadraments i salts d'eix constants lligats, molts cops, entre sí a través de cortinetes adaptades a cada situació. Els talls en sec s'eviten en aquesta mena de produccions ja que trenquen excessivament els ritmes interns tan de la imatge com de la cançó. De la mateixa forma les foses encadenades s'allarguen en el temps i se'n reserva el seu ús per a clips que tinguin com a tema principal la cançó melòdica, en aquests casos l'allargament de les foses encadenades ajuda a reforçar el sentiment bucòlic i melangiós que és vol transmetre.

El videoart tot i que en els seus orígens videoclips i videoart caminaven junt de la mà el videoart s'ha mantingut més fidel a la transmissió de sensacions que no pas el primer.

Entenem per videoart tot allò en que de forma total o parcial l'autor empra el vídeo amb una intencionalitat clarament artística afegint un contingut experimental, formal, poètic o filosòfic a la pròpia creació audiovisual i això ho fa mitjançant l'ús dels recursos tècnics, narratius, estètics i conceptuals propis del llenguatge audiovisual.

Els productes de videoart no segueixen cap codi estructural concret, en moltes ocasions ni tan sols pretenen estar qualificats com a audiovisuals essent moltes vegades part d'un altre producte més gran, d'una idea o d'un concepte molt més elevat i sense el qual no tindrien raó de ser les pròpies imatges que conformen el resultat audiovisual.
Les imatges que apareixen en un producte de videoart poden tenir orígens molt diferenciats. Tan poden ser imatges enregistrades directament com fotografies o il·lustracions. En tots els casos però solen estar retocades, deformades, retallades o manipulades de qualsevol altra forma per tal de fer centrar l'atenció en allò i només allò que interessa mostrar a l'artista.
Després d'anys de caure en l'oblit sembla que en l'actualitat i gràcies a la popularització de les noves tecnologies el videoart ha experimentat un gran avançament i ha fet néixer dins seu una altra corrent artística amb grans possibilitats de futur, el net_art.

Els punts en comú que trobem entre aquesta nova corrent i el videoart són el reconeixement del temps com a element fonamental de l'obra, l'aïllament espacial i temporal dels objectes i cossos protagonistes, la omnipresència de la figura humana i un ús habitual de plans fixes en els que passen poques coses però molt significatives.

És en aquest camp on el vídeo es converteix en una reflexió plàstica dels aspectes més amagats d'una realitat on els interrogants que l'autor fa dels temes tractats prenen tot el protagonisme del tema.